Hi havia una vegada una nena que es deia Sandra. A Sandra li agradava anar a jugar a la plaça amb els amics i les amigues. La Sandra vivia en un poble que estava al costat del bosc.
Un dia plovia molt i feia molt fred, i la Sandra volia anar a jugar a la plaça, però la seva mare no li deixava anar perquè era una nit molt moguda. La Sandra va esperar fins que es va dormir la seva mare, va esperar molt bona estona. Quan es va adormir la mare, la Sandra va sortir de casa, va anar caminant immediatament fins a la plaça, La Sandra pel camí pensava que els seus amics i les seves amigues estaven allà jugant, però quan va arribar a la plaça no va veure ningú dels amics ni les amigues. La Sandra va començar a plorar i va agafar el camí per tornar a casa. Pel camí va trobar un llop que buscava alguna cosa per menjar, i que el llop li va veure a la Sandra que estava caminant sola i no hi havia ningú el carrer. Li va dir el llop a la Sandra -jo sóc un llop que em dic Yorman i que busco una cosa per menjar i llavors Déu m’ha enviat a tu per menjar-te,- I la Sandra no ha dit res i llavors el llop va fer un pacte amb la Sandra. Li va dir el llop – Jo et portaré a les cases de la teva família. Si es desperten llavors et deixaré i no et menjaré.- La Sandra li va contestar –Si, val. Portam vinga, anem! Primer la va portar a la casa de la mare i li va dir al seu pare – pare, pare, desperta’t! Que el llop em vol menjar.- El pare no es va despertar, i després la Sandra va continuar cridant -Mare, mare, desperta’t! Que el llop em vol menjar!- Tampoc la mare no es va despertar. Al final, el llop va portar a la Sandra a casa dels seus avis i va tornar a cridar – Avi, avi, desperta’t! Que el llop em vol menjar! L’’avi no es va despertar i també va cridar a la seva avia – Àvia, àvia, desperta’t! Que el llop em vol menjar- I la seva àvia no es va despertar. El llop va dir -Com ningú de la teva família no es desperta, jo t’he de menjar ara mateix!
Al dia següent, la mare de la Sandra es va despertar per enviar la Sandra a l’escola, va anar a l’habitació de la Sandra i va veure que la Sandra no estava dins de la seva habitació. La mare va cridar el pare i llavors tot dos van anar a buscar-la. Van sortir de la casa per buscar a la Sandra i van anar a la plaça però pel camí van trobar el llop dormint al jardí. Llavors van anar a buscar unes tisores per tallar la panxa del llop, per que van pensar que la Sandra estava dins de la panxa del llop. Van tallar la panxa del llop i va sortir la Sandra de la seva panxa. El pare de la Sandra va dir a la seva dona que porti a la Sandra a casa. Mentre que el pare buscava un càstig per el llop. La mare va portar a la Sandra a casa per dutxar-se. Al final, la Sandra va fer un pacte amb la seva mare que mai no sortiria de la casa sense la seva mare. I la Sandra i la seva família van viure molt feliços i tranquils, sense més ensurts.
Abdulaziz Al Mustafa